El tacte (a través de la pell) és l'encarregat de notar:
El pes dels objectes, si és llis o no, si esta fred o calent i també ens informa del dolor.
A més la pell serveix de capa protectora perquè impedeix que entrin organismes de l'exterior com les espines.
Les parts encarregades del tacte són:
L'epidermis: És la capa exterior, formada per teixit epitelial amb diversos estrats de cèl·lules més externes estan mortes i es desprenen contínuament en forma d'escates i caspa. Aquestes cèl·lules tenen queratina, una proteïna que te la funció d'impermeabilitzar la pell.
L'hipoderma: És la capa més interior, també anomenada teixit cel·lular subcutani. Està formada, principalment, per adipós.
Els receptors sensorials estan situats, bàsicament, al
derma, tot i que també n'hi ha a
l'hipoderma , i poden ser
terminacions nervioses lliures o
terminacions nervioses encapsulades que formen
corpuscles tàctils, com els corpuscles de
meissner (sensibles al contacte), de
vater-pacini (a la pressió), de
krause (al fred) o de
ruffini (a la calor). El conjunt d'informacions que aporten aquests receptors produeix la sensació del tacte.
El dolor es percep per les terminacions nervioses lliures, que es poden excitar per una àmplia varietat d'estimuls (fred, calor, pressió, etc).
El derma: És la capa situada sobre l'epidermis, formada per teixit conjuntiu, que proporciona elasticitat a la pell. Al derma es localitzen nombroses estructures: fol·licles pilosos, glàndules sudorípares, glàndules sebàcies, músculs, fibres nervioses, etc.
.jpg)
.jpg)
